Poblenou.com

Fa ja uns mesos que TV3 emet aquesta sèrie americana en català. Això ha fet que molta gent hagi començat a veure-la, intrigats per saber si realment és tan interessant com alguns diuen. I això ha fet que molta gent em pregunti si és una bona sèrie, i si val la pena seguir-la. Així que després de pensar-m'ho força, he decidit que escriuria alguna cosa.

Ja fa un any llarg que vaig veure el meu primer episodi de Fringe a Canal+ un dia a casa dels pares. Era un episodi de la primera temporada, on uns lladres entraven en la cambra cuirassada d'un banc fent servir un dispositiu quàntic que "estobava" les parets metàl·liques. Em va sorprendre força i ho vaig trobar molt enginyós. La història semblava complicar-se de forma alarmant i al final de l'episodi no vaig entendre gaire cosa. No vaig treure'n una conclusió gaire clara, sincerament.

La primera temporada

Després de parlar sobre la sèrie amb uns coneguts, em van fer a mans una còpia de l'episodi pilot de la sèrie. El vaig veure a casa amb calma, i vaig decidir que era interessant. Vaig demanar els primers episodis de la primera temporada, i després de visualitzar-los en un dissabte, vaig arribar a una conclusió que vaig compartir amb els meus amics: "no sé dir-vos si m'agrada o no m'agrada, però és interessant, i té un puntet addictiu." Això era aproximadament després de veure l'episodi sisè, i aquest estat d'ànim es va mantenir fins a l'episodi desè aproximadament.

Va ser en aquest moment que consultant la wikipedia vaig descobrir amb horror que l'equip de guionistes era el mateix que havia fet Lost... mala senyal, em vaig dir. (Per mi, Lost és una presa de pèl des de l'episodi pilot fins al final, i si vulgués ser desapassionat, crec que el millor que es pot dir de la sèrie és que obre un munt de fils, de possibilitats, però és incapaç de tancar-ne cap.) Però estic fugint d'estudi un altre cop.

Als darrers eisodis de la primera temporada de Fringe la història va començar a tenir més coherència. Ja no eren episodis només per a presentar personatges, i em van enganxar, vaig entrar en aquell estat que has de veure'n el desenllaç. Necessites veure en què acaba tot plegat. Però aquest final de temporada va tenir també un punt destrempant. I si hagués estat veient la sèrie al ritme en què es produeix (o s'emet), i hagués calgut esperar uns mesos per veure com es reprenia l'acció, molt probablement hauria perdut l'interés i l'hauria abandonat. Però no hi ha res com tenir amics que et proporcionen els episodis de la segona temporada al cap d'un parell de dies d'haver-te ventilat la primera! Així que vaig agafar els discos, i cap al visionat hi falta gent!

Segona temporada

Em vaig ventilar la segona temporada en un altre cap de setmana. Això sí que era tancar bé una temporada (la primera) que tenia un munt de forats i d'idees mal enganxades! Fins i tot feia la sensació que moltes coses inconnexes de la primera temporada hi havien estat posades a propòsit, preparades per a trobar justificació i donar sentit a d'altres en la segona temporada. Un any abans!  Feina delicada i preciosista, a l'estil de les puntes de coixi. Quin goig, quina joia, veure que gairebé tot encaixava a la perfecció! I fins i tot hi havia temps per introduir idees noves. I també simplificar de forma absurda algunes altres. va ser especialment descoratjador veure com la infinitud d'universos paral·lels, que anem creant cada cop que prenem una decisió (ja que en un altre univers paral·lel, el nostre jo alternatiu pren la decisió contrària) col·lapsaven en només dos: un on en Peter mor, i un altre on en Peter sobreviu gràcies al segrest per part d'en Walter.

Aquí, jo estava gairebé eufòric, recomanant la sèrie a tort i a dret. Però... també aquesta temporada va acabar, i de mala manera: l'Olivia estava segrestada a l'univers paral·lel (ara preferien dir-ne alternatiu). Necessitava veure la tercera temporada com fos. I ara mateix. El problema era que encara estaven rodant els episodis, i ni tan sols hi havia data per a la seva emissió al Canal+! Maleïts programadors de TV!!! I per descomptat cap amic tenia els episodis en DVD, ja que no s'havia publicat cap DVD de la tercera...

Tercera temporada?

No hi havia alternativa: em vaig fer amb els serveis de l'eMule i vaig veure que els japonesos i americans estaban emetent la sèrie ja. Beneïts sian els 50MB/s d'ONO! En unes poques horetes m'havia baixat tot el que s'havia emés: quatre tristos episodis, però jo me'ls vaig empassar en un matí de dissabte (i ja us podeu imaginar com estava el pis, després de 4 caps de setmana sense fer-hi dissabte!). I després cada setmana, esperant que emetessin l'episodi als Estats Units per a que algú compartís la seva experiència... a sobre aquest Nadal no han emès res durant 4 setmanes... i el gener canvien el dia d'emissió de dijous a divendres... i corren rumors que Fox cancel·larà la sèrie abans que aquesta acabi per la davallada de l'audiència... quin embolic! Vull NO! NECESSITO la meva dosi!!!

Així he arribat a aquest moment, en què estem esperant els tres darrers episodis, 16, 17 i 18... i l'espera m'ha fet tornar a rumiar en aquesta sèrie, concretament en la tercera temporada, tan ben plantejada, amb tants ganxos per a mantenir el suspense, i on passen coses a compta-gotes, i on s'insereixen episodis on no passa absolutament res, i sense cap interés (com per exemple Marionnette), que fan que pensi "ja he perdut una altra setmana esperant un episodi de desenllaç i he rebut un altre episodi buit".

Arribats a aquest punt m'avaluo i veig el deplorable estat d'ansietat en que m'està deixant aquesta sèrie, i em plantejo: "realment m'agrada aquesta sèrie?" Després de dues setmanes de lluitar amb el mono, crec que "fet i fotut, tampoc no m'agrada tant." I crec que aquí mateix la deixo plantada. Sento haver trigat tant a desvetllar el desenllaç, però és que se m'ha encomanat completament l'esperit dels guionistes de Fringe. (i Lost!)

Crec que ja no m'interessa que segueixin jugant amb mi al gat i la rata. Prou!

• < Prev